Aquesta imatge engloba la idea principal que pretenc exposar en el present informe: la dualitat de les percepcions i la multitud de relacions entre tots els conceptes, CIÈNCIA, TECNOLOGIA, SOCIETAT I EDUCACIÓ.Per tal d’entendre aquesta complexa relació de nous conceptes apresos per fer la PAC 1 entre ciència , tecnologia, societat i educació he fet un mapa conceptual que es pot visualitzar en aquest document i així donar resposta a la qüestió plantejada per fer l’activitat 1.3.
Es diu que hi ha un trànsit d’una societat industrial a una societat del coneixement i dintre l’àmbit educatiu és replanteja amb força la relació entre tecnologia i educació i on les tecnologies de la informació i la comunicació es configuren com un dels principals elements constituents de l’entramat social.
Però quina és la disciplina que tracta a nivell pedagògic i didàctic de l’estudi de la incorporació de les eines tecnològiques en educació ? La resposta és la Tecnologia Educativa, TE..
La tecnologia educativa,és una de les disciplines de la didàctica i l’organització escolar que ha sofert més canvis i constitueix un camp del coneixement orientat a resoldre problemes amb l’aplicació de tècniques fruit del progrés científic i tecnològic.
El seu camp d’acció no és independent del context sociocultural i polític en el qual podem trobar noves formes d’aprendre ja que proporciona ampliació de la informació, flexibilitat espai temporal , poder personalitzar els itineraris de formació de cada persona que el mateix temps ens duen a un canvi en l’activitat ja sigui personal com laboral o d’oci.
Encara que hi ha diferents disciplines que fonamenten la tecnologia educativa, n’hi ha quatre que són les que la fonamenten de manera més significativa com és la teoria de la comunicació i tecnologia de la informació, les aportacions de la psicologia, enginyaria física per aportar la tecnologia i la teoria de sistemes
La corrent CTS. “ Ciència, Tecnologia i Societat “ rebutja la neutralitat tecnològica i defensa la concepció humanista i sociològica però s’ha generat uns falsos mites, entre altres tenim la neutralitat elements democratitzadors, cultura deshumanitzant, i alienant, , el mite de la transferència de la tecnologia, el valor de l’eficàcia i novetat , la millora constant, i l’autonomia de la màquina.
El camp d’acció de la tecnologia educativa, ha estat vista com el disseny, l’anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediates per l’aprenentatge. Així com la tecnologia de i en educació I des de la teoria de sistemes l’aplicació els mitjans i el disseny sistèmic del procés d’E/A,
Pel que fa a les aportacions de la psicologia , concepció constructivista, he de dir que s’ha convertit en una posició dominant en l’ensenyament i l’aprenentatge a l’hora d’interpretar els processos educatius, basant-se en els principis del subjecte actiu, el principi d’aprenentatge cooperatiu i el principi de que les TIC és una impuls d’habilitats cognitives.
